Hume, que és empirista, diu que hi ha dos tipus d’idees: les relacions d’idees i les qüestions de fet. En aquest cas em vull centrar en la segona. 

Les qüestions de fet són aquelles on els fets aproven o desmenteixen les idees. Aquestes qüestions si depenen dels fets, però també del temps i l’experiència. Les persones només podem tenir experiència del passat i del present, però mai del futur, ja que no existeix el coneixement del futur. Hume diu que som un conjunt d’experiències, i si les perds, també et perds a tu mateix. Si comences a perdre pensament, idees, experiències… doncs també perds qui ets tu realment. Les persones totes som diferents, pel fet que cada una ha viscut i té diferents experiències. Doncs, el que tindríem son un paquet d’experiències que ens defineixen. Veien aquest pensament, jo ho vull relacionar amb l’argument d’una sèrie que es diu SÉ QUIÉN ERES. 

Aquesta sèrie de televisió  ens parla entre altres coses de la desaparició d’una noia que es diu Ana, que seria la neboda del personatge principal, conegut com Juan Elías. 

Just el dia de la desaparició de la seva neboda ell té un accident. Es creu que ell està implicat en la seva desaparició però per culpa de l’accident no recorda res. Està en un estat d’amnèsia que es creu que és temporal. Tot i no recordar res del que ha passat ni tan sols a la seva família, si recorda a una persona: una noia amb la qual va tenir una relació en el passat. 

M’he volgut centrar en aquest personatge i entrellaçar-lo amb la idea de Hume. 

Doncs ens trobem amb un personatge, el Juan Elías, que per conseqüència de perdre la seva experiència, s’ha perdut a ell mateix. En aquesta sèrie degut a tot el que passa amb la desaparició entre altres coses, es troba en un dilema: ell al perdre les seves experiències ha deixat de ser la persona que era abans, una persona amb molta maldat. El Juan Elías és un advocat que només es preocupa pels seus problemes i per guanyar. Quan ell perd tot el que li ha fet ser així en un passat, es converteix en una persona bona que vol fer el possible per saber el que va passar realment amb la seva neboda, tot i descobrir que va ser culpa seva. 

Amb la pèrdua de les experiències ell també es perd, i es veu que en el fons no ha sigut sempre així, que són aquestes les experiències que l’han convertit. Amb el temps, quan recupera aquestes experiències en tornar de l’estat amnèsic en el qual es trobava, torna a tenir aquell instint de supervivència i ambició, i a ser una persona amb molta maldat ja que les experiències que ha viscut són la base del que ell és. 

En conclusió, hem pogut veure un exemple pràctic del que deia Hume, una demostració de que nosaltres som el que hem viscut. Diferents, perquè no hem viscut les mateixes coses, però tot i així, quan les perdem, com el Juan Elías, també ens perdem a nosaltres mateixos, perdem la base del que som.

Ona Perera 2n Batxillerat B