Avui en dia la gent defensa la pau perquè els altres ho fan, és a dir, no tenen una idea clara del que pensen, però com és una idea en què tothom està d’acord, ha acabat sent un moviment al qual tothom s’apunta. Evidentment, ningú pot estar en contra de la pau universal.

Però tothom la defensa, però, en canvi, no fa el correcte en el dia a dia, per això jo els anomeno hipòcrites.

Un exemple clar seria en la política: els polítics es manifesten a favor de la pau i l’estima amb altres països mentre, de fet fan aliances, venent armes o atacant-los econòmicament o amb violència.

La gent, normalment, no fa accions en funció del que pot repercutir als altres, sinó que ho fa per interès propi com seria en el cas de la política.

Tothom diu: vull la Pau al món. Clar, com tots. Però la pregunta important és quines accions fas tu, és igual que siguin petites perquè hi hagi pau al món.

Per exemple, quan arribo a casa després de l’escola hi ha veïns que em veuen entrar al portal i no m’esperen per pujar amb l’ascensor. Això per a mi és un acte contra la pau a la meva finca i jo no ho faria mai. Sempre miro abans de pujar si hi ha algú a punt d’entrar perquè no s’hagi d’esperar. Per a mi la Pau al món es construeix des d’aquestes accions, encara que siguin insignificants.

Enfocat aquest tema a la gent d’alt prestigi, normalment defensen la pau i fan col·laboracions pel simple fet que surten recompensats a nivell d’imatge de cara el públic i en l’àmbit econòmic. La majoria de les empreses que fan donacions a ONG ho fan per motius tributaris i d’imatge, és a dir, ho fan perquè pagaran menys impostos i a més tindran bona imatge, però jo crec que no ho fan perquè estiguin convençuts d’aquelles donacions. Osigui, que si no els hi reportés un benefici econòmic i d’imatge no ho farien.

El que vull dir és que sempre hi ha un interès econòmic darrere.

En els països que no estan desenvolupats, normalment hi ha un percentatge molt alt de població que defensa la pau o bé perquè està en guerra o també pot ser perquè tenen molt males condicions de vida i volen millorar com sigui.

Tampoc es pot buscar la perfecció en tots els països, ja que bàsicament no existeix. S’intenta anar equilibrant a nivell econòmic tots els països, però això no és viable i serà difícil que sigui viable ja sigui per les diferències de clima o altres factors.

Si hi hagués pau al món no formaria part de l’ésser humà, ja que no existiria la fam ni tampoc hi haurien guerres, per tant, és una cosa que simplement no pot funcionar, sempre hi hauran problemes en molts aspectes.

La realitat és que hi ha d’haver països subdesenvolupats perquè funcionin els països desenvolupats a nivell econòmic. La nostra riquesa seria impossible si no hi hagués guerres i fam al món.

Molts problemes que porten a la guerra, és pel baix nivell econòmic d’alguns països. Per aquesta banda, és molt complicat crear una igualtat econòmica a nivell mundial: si volem que no hi hagi guerres i que millori la qualitat de vida d’aquests països hauríem de renunciar a part del nostre benestar i a això no renunciarà ningú.

La conclusió és que la major part de persones i empreses que creen campanyes a favor de la pau, ho fan per simple compensació econòmica com social.

Fet per: Dani Egea
Publicat per: Amalia Rossi