En concret, la fast fashion provoca que les persones sentin la necessitat desproporcionada i irracional de comprar roba. Aquest model està basat en la renovació de l’armari cada poca quantitat de mesos o per temporades. Això es deu a que les modes venen i van a una velocitat cada vegada major, i el que abans podia mantenir-se en tendència durant més temps, ara sol es manté sota el focus durant pocs mesos.

Algunes xifres apunten a que cada any es produeixen 100.000 milions de peces. En general, aquestes són de baixa qualitat, barates i d’un sol ús.

Això provoca un dels majors problemes que ja ens afecten: la contaminació mediambiental, ja que aquesta indústria es considera de les més contaminants del món. Els materials dels quals solen estar fetes les peces en la moda ràpida solen ser artificials i requereixen grans quantitats de productes químics tòxics que acaben sent abocades en les aigües dels països en els quals es fabriquenstes aigües. A més d’això, després de la fi de la seva vida útil, com els materials són generalment plàstics com el polièster, aquests teixits poden arribar a trigar 200 anys a descompondre’s.

A més, la producció és tan massiva que es trasllada a països en vies de desenvolupament, que generalment permeten a les marques tenir unes polítiques laborals més precàries, com és el cas Bangladesh o Sri Lanka. En la majoria dels casos, les diferents situacions obliguen els treballadors a acceptar el lloc de treball amb la finalitat de portar diners a casa. Dins de les famílies més pobres, fins i tot els més petits i vulnerables, els nens, es veuen obligats a col·laborar en l’economia familiar acceptant aquest tipus de tasques.

En conclusió, la moda ràpida porta amb si unes conseqüències molt serioses per a les generacions futures i, com a tal, s’ha de canviar i abordar amb urgència.