La dona, durant la història de la humanitat, sempre ha estat infravalorada en tots els àmbits, però encara era molt més difícil fer-se un lloc en el món de les ciències, ja que les dones no van tenir accés als estudis fins al segle XVIII i estava mal vist que estudiessin alguna cosa relacionada amb les ciències.

Tot i això, van haver-hi dones que no es van deixar influenciar per la societat i van dedicar la seva vida a allò que elles gaudien, les matemàtiques. Algunes d’elles van ajudar a altres dones a iniciar-se a aquest món i d’altres van fer grans descobriments, encara que molts dels seus èxits sempre es vinculaven a algun home (pares, marits, germans, companys de feina…,) fent que no rebessin el mèrit que es mereixien.

Hipàtia d’Alexandria (370 – 415) és considerada una de les primeres dones matemàtiques de la història. El seu pare, Teó d’Alexandria, era filòsof i matemàtic i va ser el mestre d’Hipàtia, perquè ell volia que la seva filla fos “un ésser humà perfecte”, per això, al contrari del que era normal per aquella època, ell va educar a la seva filla en tots els àmbits, encara que ella va destacar molt més en els camps de l’astronomia i les matemàtiques.

Gràcies a tots aquests coneixements adquirits, durant vint anys, es va dedicar a investigar i ensenyar filosofia, lògica, geometria, mecànica, astronomia i matemàtiques a l’escola d’Alexandria. A més a més, va resoldre alguns dels problemes matemàtics de Diofane (un dels pares de l’àlgebra), va millorar alguns instruments científics com el densímetre (mesura la densitat dels líquids) o l’astrolabi (serveix per determinar la posició i l’altura de les estrelles) i va escriure diversos llibres.

Malauradament, Hipatia va morir assassinada pels cristians quan ella es va negar a convertir-se al cristianisme i a renunciar a tots els seus coneixements que havia adquirit al llarg de la seva vida.

Fet per: Júlia Muñoz, 1r de Batxillerat C.