Veure el mar per curar.

Aquesta imatge d’un pacient sobre un llit de l’UCI davant la platja del Somorrostro de Barcelona la va captar el fotògraf David Ramos.
Es tracta d’Isidre Correa, un home de seixanta-un anys amb diabetis i una lleu obesitat, al qual se li va diagnosticar positiu en Covid-19 i va estar traslladat a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital del Mar de Barcelona.
A l’Hospital del Mar des de feia dies els professionals aprofitaven la proximitat de la platja per apropar alguns pacients a ella. Abans de fer-ho, però, s’asseguren que l’estat del pacient era bo per poder sortir a l’exterior i ho consultaven amb les famílies del pacient per tenir un consentiment previ.


Segons el doctor Joan Ramon, cap de l’UCI de l’Hospital del Mar, la malaltia d’Isidre ha sigut bastant greu i complexa i ha ressaltat la importància de gestos humans com apropar als pacients ha veure el mar, ja que aquests són detalls molt importants per la recuperació dels pacients i també per propòsits sanitaris.
Jo he volgut relacionar la notícia amb la filosofia dels hedonistes. Els hedonistes argumenten que la felicitat es troba en el plaer. Aquests argumentaven que la felicitat es relacionava amb la tranquil·litat de l’ànima, i la tranquil·litat tenia ha veure amb el plaer. Segons els epicuris la felicitat es basava a buscar el plaer per sobre del dolor.

Buscar gaudir dels petits plaers que sense un esforç greu o terrible es poden aconseguir i, per tant, no suposen complicacions. Un tipus de plaer per exemple podrien ser estar amb els amics, parlar amb algú i no pensar en altres coses…
Crec que aquesta notícia té molta relació amb la filosofia dels hedonistes, ja que en apropar pacients ha veure el mar el que volen obtenir els treballadors de l’Hospital és intentar donar al pacient un petit plaer de la vida, el qual li pugui proporcionar una tranquil·litat de l’ànima, que en aquest cas seria veure el mar. Dies després de la recuperació d’Isidre, aquest va argumentar en una entrevista que la sortida ha veure el mar el va ajudar ha veure que malgrat que el virus continuava, la tornada a la normalitat estava més a prop i això li va donar esperances.


Opino que en aquest cas és bo seguir la filosofia dels hedonistes, ja que considero que aquesta sortida ha veure el mar li va aportar grans coses al pacient, esperança, felicitat, plaer i no va suposar grans complicacions. Crec que és molt important en aquests casos en què els pacients ho han passat molt malament donar-los esperances i ensenyar que hi ha un futur que els espera.

Cristina Masias, 2n de Batxillerat A.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s