Classe confinada

Ja fa gairebé tres mesos que estem confinats a casa i degut a això hem pogut viure d’una manera
diferent a la que estàvem acostumats.
Fa mesos ningú imaginava que ens trobaríem en aquesta situació. Tots nosaltres creiem que el virus
que havia aparegut a la Xina, seria un fet que duraria poc i que mai arribaria fins a nosaltres. La por
va començar a créixer quan els casos d’infecció van començar a augmentar als països propers i els
primers a Barcelona no van trigar a aparèixer. A causa d’aquests contagis a Barcelona es va decidir
tancar les escoles i declarar l’estat d’alarma. Al principi, ens van donar la notícia de que estaríem
dos setmanes a casa i ens ho vam prendre com un temps de descans i vacances. No érem
conscients de la gravetat real de la situació que requeria que ens quedéssim a casa. Passades
aquelles primeres dues setmanes van afegir dues més, i és llavors quan vam començar a veure que
allò seria molt més llarg.
Durant tot aquest temps hem tingut molt temps per reflexionar i hem vist el món des d’una
perspectiva diferent.
En primer lloc hem après a valorar les coses que donàvem per fetes i que en aquest confinament no
teníem. Ens hem adonat que el què realment trobem a faltar són les coses no materials: el contacte
amb la gent, un passeig per Barcelona, fer un cafè amb les amigues, anar a l’escola, fer esport…
En segon lloc hem vist com mentre nosaltres estàvem tancats a casa sense poder sortir, la Terra i
els seus ecosistemes han pogut descansar de nosaltres. Per primera vegada en molt temps el cant
dels ocells ha ressaltat per sobre dels motors, els carrers de tota la ciutat han quedat buits i el cel
ha estat lliure de contaminació mostrant-se més blau que mai.
En tercer i últim lloc hem après a organitzar i crear noves rutines. Hem descobert noves maneres de
distreure’ns i gràcies al temps que tenim ara hem pogut fer coses que abans no teníem temps de
fer: cuinar, prendre el sol a la terrassa, passar molt més temps amb la família, fer esport a casa… En
definitiva, la situació ens ha obligat a adaptar-nos i canviar el nostre dia a dia.
Tot el que hem viscut aquests últims mesos ens mostra la realitat de la nostre societat.
Principalment, una societat que en els moments difícils ha intentat mantenir-se unida amb l’únic
objectiu de superar el virus. Tot i així, la trista realitat de les persones és que no deixem de ser
éssers egoistes que només mirem pel nostre bé. Egoistes perquè fins que no ens hem trobat en una
situació que feia perillar la nostra salut no hem estat capaços de reaccionar i canviar la nostra
manera d’actuar.
Esperem que aquesta experiència ens serveixi com a lliçó per reflexionar i treure les claus per
actuar d’una manera diferent en un futur. Dit això ens agradaria fer una especial menció a tota la
gent que ho ha passat malament degut al virus i també donar les gràcies a la gent que s’ha deixat la
pell i ha estat en primer línia per garantir la salut de tothom.

Laia Antón, Paula Baquedano, Júlia Peña, Alexia Sánchez-B i Anna Soler

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s