La passió per les matemàtiques es pot descobrir fins i tot en els indrets més insospitats, ja sigui a l’escola, ja en una etapa més avançada de la vida o fins i tot en la vellesa. No obstant, Christopher Havens ha demostrat que estant reclòs en una presó també es pot descobrir una devoció per les matemàtiques.
Christopher Havens, un presoner de l’Estat de Wahington dels Estats Units, amb vint-i-cinc anys de condemna a les seves esquenes per haver comés un assassinat, va arribar al punt més baix de la seva vida quan a la presó el van posar en aïllament per mala conducta, encara que poc sabia ell que aquesta mesura provocaria que la seva vida donés un gir de tres-cents seixanta graus.
A l’entrar en aïllament, va aconseguir un nivell de claredat mental que mai havia aconseguit ni discernir prèviament i allà va ser quan la seva passió per las matemàtiques va néixer. Com a dins de la presó era pràcticament impossible accedir a llibres d’aquesta matèria va haver de recórrer a reporters i matemàtics de l’exterior del centre on ell es trobava als quals els va escriure cartes pregant que li enviessin llibres d’aquest caràcter. Només va ser el reporter Matthew Cargo, que per aquella època, en el 2013, era l’editor d’enviaments de l’editorial Mathematical Science Publishers, que va fer-ne cas.
Cargo va posar al reclòs en contacte amb els pares d’una companya de la feina, Marta Cerruti, ja que ambdós eren matemàtics. El pare d’ella, Umberto Cerruti, teòric de nombres i exdocent de la Universitat de Turín, va decidir plantejar-li un problema matemàtic complex per comprovar si era mereixedor de l’atenció que Havens reclamava. Ara bé, quan la resposta del reclòs va arribar a les mans del teòric de nombres, aquest es va quedar sorprès de que les respostes eren correctes.
I, després de la prova, Cerruti va demanar-li que s’unís a la seva recerca de la resolució de fraccions contínues en el que estava treballant. Les fraccions contínues, descobertes per Euclides l’any tres-cents abans de Crist, permeten expressar tots els nombres a través de seqüències de nombres enters. Per exemple, el nombre Pi, el rati de valor entre el valor de la circumferència i el seu diàmetre, on el primer nombre és seguit d’una seqüència, és infinita i totalment caòtica. Però, aquesta, expressada com a fracció contínua, es transforma en una seqüència senzilla i que podríem denominar com a bonica.
Aquest problema té una aplicació a la teoria de nombres, que aquesta ha permès avançar en el camp de la criptologia, que la seva principal aplicació es troba en la banca i la comunicació militar.

Van estar treballant en el problema fins que en el gener del 2020 la revista Research in The Number Theory publica els seus descobriments, que demostren l’existència d’una sèrie de regularitats en l’aproximació a una vasta categoria de nombres. Aquest descobriment ha revolucionat aquest camp de les matemàtiques donant pas a noves àrees que anteriorment semblaven inaccessibles.
D’altra banda, Havens sempre ha declarat que està intentant redimir-se dels seus actes, i ho ha intentat creant un departament sense ànim de lucre a dins de les presons per a que aquells interns que vulguin desenvolupar els seus coneixements matemàtics puguin fer-ho. No obstant, ell sempre ha aclarat que les seves accions mai no seran suficients per a compensar els seus actes i que tots els seus avenços els hi ha dedicat a la seva víctima.

Article inspirat en l’article de la BBC: “El amor de un preso por las matemáticas que llevó a nuevos descubrimientos en la teoría de números

Fotografia de Cristopher Havens