Està demostrat que trobar-se fora de la gravetat de la Terra atrofia els músculs i provoca modificacions genètiques.

Nosaltres els humans vivim a la Terra, planeta el qual té unes característiques necessàries per nosaltres, els éssers humans, com vindrien a ser: l’oxigen, la gravetat, la llum solar, els mars…

Això significa que si algun terrestre no es troba amb aquestes condicions, com vindria a ser estar a l’espai, el seu cos podria pagar les conseqüències.

Per indagar més a fons aquestes conseqüències, l’agència espacial dels Estats Units (NASA) va realitzar una investigació amb dos astronautes bessons: Mark i Scott Kelly.

Perquè bessons us preguntareu, doncs per aprofitar que tenen el mateix material genètic (ADN), el que va permetre estudiar els canvis genètics i fisiològics que es produeixen en un astronauta que viu en l’espai i comparar-los amb una persona idèntica en la Terra.

Després de passar 340 dies vivint a l’espai aquestes van ser les conseqüències:

• Pèrdua de massa i funció muscular: encara que els bessons fessin exercicis amb unes peces especials, tot i això no va servir de res. També van perdre un 1% de la massa òssia per culpa de la microgravetat i el dèficit de radiació solar. Per altra banda van arribar a créixer uns 2-5 centímetres. 

• Pèrdua de visió i augment de temperatura: els astronautes van tornar amb miopia a la Terra degut a l’aplanament dels globus oculars i amb una petita inflor dels nervis òptics, relacionats amb la microgravetat. A més la seva temperatura corporal va augmentar 2ºC.

• Canvis genètics: La recerca de la NASA va demostrar que, en arribar a l’espai, l’expressió dels gens es modificava però tornaven al seu estat original en tornar a la Terra.

• Alteracions del son: pateixen alteracions del son i necessiten pastilles per poder dormir al no haver-hi els cicles de llum i foscor que hi ha a la Terra.

Fet per: Adrià Bru.