Entrevista a una nena

Com a commemoració de la primera vegada que els infants van poder sortir al carrer a passejar i córrer fa tot just un any, hem volgut parlar amb una nena, la Carla de 9 anys, que es va trobar en aquesta situació i fer-li un seguit de preguntes sobre la seva pròpia experiència.

Com vas passar el confinament?

En el confinament, em vaig avorrir bastant ja què estava a casa de la meva mare sense poder veure a la meva família i sense poder fer natació, que és el esport que m’agrada. Em vaig cansar de fer el mateix cada dia, i estar en un espai tant reduït durant tant temps. Com a mínim, tenia un balconet on poder sortir a l’aire lliure però, tot i així, no era molt còmode.

Quina va ser la teva experiència en l’àmbit escolar?

En l’àmbit escolar, no vaig poder adquirir els coneixements necessaris ja què no es podia seguir la classe de la mateixa manera, però vaig estar molt motivada a totes les classes ja què m’agrada molt anar al cole. Per una altre part, aquest començament de curs s’ha notat la falta d’aprenentatge del l’any anterior i ens hem hagut de posar les piles.

Com et vas sentir quan vas poder sortir?

El dia que vaig poder sortir em vaig emocionar molt ja que tenia moltes ganes d’anar al parc i caminar pel carrer. Un dels aspectes que no em van agradar tant va ser portar la mascareta ja que em va incomodar bastant, però al final t’acabes acostumant.

On vas anar o quines activitats van realitzar al poder sortir?

Com ja he dit abans, vaig anar al parc, córrer pel carrer o simplement, prendre l’aire. Em vaig sentit alliberada i tenia ganes de que tot tornés a ser com abans. Intentava sortir cada dia perquè així es fes més amè i aprofitar l’oportunitat que teniem de poder sortir.

Quin aprenentatge t’emportes d’aquesta experiència?

Gràcies a aquesta experiència he après ha valorar més les coses que tenim i a disfrutar dels petits moments amb la família i els meus amics, els quals no vaig poder gaudir d’ells al confinament.

Com et sentiries si ens haguéssim de confinar un altre vegada?

Doncs la veritat és que no m’agradaria gens tornar-me a confinar ja que no va ser una experiència que m’agradaria repetir. A més a més, poc a poc tot està tornant a la normalitat i hem de valorar aquesta millora.

MOLTES GRÀCIES CARLA!

TEXT ADAPTAT

Fet per: Ona Perera, Elsa Clarke, Joana Puig, Ada Mestres, Pol Rúbies i Martina Roig

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s