El volcà de la palma

El 24 d’agost de l’any 79 el volcà Vesuvi va entrar en erupció i va deixar sepultada la ciutat de Pompeia. Un historiador que es deia Plini el Jove ho va veure tot i ens ho ha explicat: el soroll, el terra que tremolava, el foc. També ens explica que el seu oncle, que es deia també Plini, va morir segurament per haver inhalat gasos tòxics. No va ser l’únic.

A Pompeia van morir unes 20.000 persones, algunes van quedar momificades i els seus cossos es poden veure encara en les ruïnes de la ciutat. Durant segles els homes no van entendre com funcionaven els volcans. Fins i tot de vegades es pensaven que esclataven per la ira dels déus o per causes sobrenaturals. Avui en dia la geologia ha avançat molt i dona una explicació científica de per què els volcans entren en erupció, tot i que no pot controlar-los. Sabem que els volcans es formen quan el magma (roca fosa) puja des de sota de l’escorça terrestre, normalment quan dues plaques xoquen o se separen. No es poden predir les erupcions, però sí saber com poden evolucionar i això ajuda a salvar vides.

En tenim un exemple en el volcà de l’illa de la Palma, que està en erupció des de fa uns dies. A l’illa de La Palma no hi ha hagut víctimes, tanmateix, molta gent ha perdut les seves cases i tot el que hi tenien. Estem vivint uns dies de moltes emocions a vegades contradictòries: les imatges del volcà són impressionants i la destrucció que ha causat és terrible. Veure com els records de tantes persones han quedat reduïts a cendres és desolador. D’altra banda, aquest patiment ha fomentat la solidaritat de moltes persones, i això és molt bonic de veure. Amb la solidaritat dels veïns, però, no n’hi ha prou i és necessari que el govern intervingui per reparar les pèrdues. Una escena que vaig veure als telenotícies i que em va impactar és que hi havia gent que anava a La Palma per fer fotos.

No sabria expressar ben bé la sensació que vaig tenir però em va semblar que no estava bé, que veure un espectacle era com no veure el patiment de la gent. La situació també em va fer preguntar-me què m’enduria si hagués d’abandonar la meva casa a correcuita. La veritat és que no sabria què triar. Penso que potser és perquè tot junt, en realitat, cap cosa material és imprescindible tot i que no sempre ens n’adonem.

Bernat Sánchez 2n d’ESO.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s