TURING I ELS SEUS ENIGMES

L’any 1912 a Paddington, Londres, neix el considerat, pare dels ordinadors i la computació. Alan Turing va ser un matemàtic, criptògraf i informàtic que va portar la informàtica moderna.

Durant la Segona Guerra Mundial, les forces alemanyes s’enviaven missatges sobre bombardejos i atacs mitjançant una complexa combinació de codis que ningú podia desxifrar. Aleshores, l’exèrcit britànic decidí crear una operació secreta amb els millors científics per descobrir les cartes. És aquí on entra Turing, que va ser un dels escollits per participar en l’operació. 

Enigma, era una màquina descrita pels alemanys com indesxifrable. Era una màquina electromecànica que consistia en cinc rotors amb vint-i-sis cables que es connectaven al teclat de l’aparell (aquests eren com el d’una màquina d’escriure) que canviaven cada cop que es tocava una tecla, de manera que cada lletra de l’abecedari obtenia un gran nombre de possibilitats. L’emissor simplement havia de prémer cada lletra del seu missatge i veure quina lletra corresponia segons el que indicava la màquina i escriure-la en un full. Per posar les coses més difícils els alemanys canviaven les tecles sovint. 

No obstant tot això, Turing junt amb Joan Clarke, Hugh Alexander, Stewart Menzies i Peter Hilton van aconseguir descobrir el codi i descodificar tots els missatges alemanys portant a la victòria pels aliats.

Turing va crear el primer xifrat que casualment és molt similar al que utilitzem dia a dia amb l’aplicació WhatsApp. Però ajudar a guanyar la Segona Guerra Mundial no va ser l’únic que va fer Turing, sinó que també va crear el conegut test de Turing.

Una cosa que veiem o que s’està popularitzant avui en dia és, la intel·ligència artificial o més coneguda com a IA. Una intel·ligència robòtica que imita processos o situacions de la intel·ligència humana aplicant algoritmes creats mitjançant un ordinador. Encara que sembli una cosa molt moderna, Turing també hi va estar interessat.

Una IA intenta reproduir els comportaments humans, és per això que en el 1950 Turing va crear una prova per determinar si una màquina semblava humana o no. Aquest test consistia en una persona que preguntava a la intel·ligència preguntes comunes i s’observava la seva resposta. Com més robòtica i mecànica, més es distingia la màquina, però, en canvi, si semblava poc pensada i espontània es deia que s’apropava més a un humà. Cada vegada les preguntes eren més difícils intentant descobrir a la màquina, però amb les noves tecnologies i avenços, es preveu que en cinc anys, les intel·ligències artificials, tindran la capacitat de superar aquest test.

Un altre de les seves grans intervencions és la Màquina Universal o U. Aquesta, com totes les altres màquines de Turing estava formada per un capçal i una cinta, però aquesta tenia una cosa de diferent. Era programable i funcionava per una cinta amb zeros i uns (o la idea d’una cinta) i un escàner que llegia els símbols que retrocedia, avançava o esborrava segons el que descodificava. Aquest, es coneix com el primer algoritme. A partir d’aquest invent senzill apareixen els nostres ordinadors actuals. 

Turing, malgrat ser un dels científics més brillants, es va suïcidar per culpa d’una depressió que li provocaven les pastilles que es prenia per intentar eliminar la seva homosexualitat. En aquella època, ser homosexual estava mal vist i et podien posar a la presó o et feien ser part d’una teràpia mèdica. Turing va obtenir medalles d’honor gràcies als seus descobriments envers Enigma però aquestes li van ser revocades una vegada es va descobrir el secret. 

Fet per: Nora Riera, 1r de Batxillerat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s