Entent el Romànic al MNAC

La meva professora d’Història de l’Art pensarà que ho dic per fer-li la pilota, però jo no entenia ben bé el romànic abans de veure’l en directe. Passejant pel MNAC vam passar per davant un absis amb un Jesús pintat ben amunt, tant que per mirar-lo als ulls un havia de torçar el coll. En els seus ulls negres com el cel de la nit vaig poder llegir el significat de «romànic». Hi ha obres que no canvien gaire entre veure-les en directe o en una fotografia, però els absis romànics s’han de veure en directe. S’entén a l’instant la seva idea d’un Déu distant i totpoderós, com si nosaltres comencéssim a adorar un monstre com Cèrber, Ctulhu o l’Esfinx.

Més familiars em són les escultures de Crist a la creu. Però en algunes representacions medievals apareix sobre la creu vestit amb colors llampants i sense expressió de dolor, pretenent expressar el triomf del bé sobre el mal. Les talles on apareix despullat i patint són un esperó al creient per fer el bé, i s’entenen molt millor quan coneixem la seva contrapart triomfal

La Mare de Déu dels consellers presideix una gran sala. La Mare de Déu i el nen Jesús estan envoltats de diversos polítics barcelonins, de Sant Andreu i Santa Eulàlia (que aleshores encara era patrona de Barcelona). El quadre és gòtic, però la deformitat dels personatges i la seva poca expressivitat retraten de quina època és. Una bona metàfora de com la nostra societat veu l’Edat Mitjana: una edat fosca, irracional, misteriosa i decadent. En un racó de la sala trobem quatre petits retrats de quatre figures barbudes, de cabells oníricament rinxolats, amb unes corones que semblen de fusta. Un d’ells té la mirada perduda, i el cap una mica inclinat. És Jaume I, el nostre rei, conqueridor de València i Balears. Per fer-lo més mític la història no ens ha deixat saber quina cara feia, el pare de la nostra nació.
Moltes obres romàniques i gòtiques del MNAC van ser recuperades a principis del segle XX per la Mancomunitat de Catalunya, una espècie d’autonomia sense gaires competències. Sense un govern català, aquestes peces d’art haurien sigut comprades per col·leccionistes estrangers i ara estarien exposades a museus arreu, repetint una situació ja habitual: la cultura catalana, desconeguda dins, admirada a fora.

L’Edat Mitjana és un període oblidat de la nostra història. Si no ho fos, ens aprimaríem de tant riure quan sentíssim allò de «Cataluña saldrá de la Unión Europea y vagará por el espacio sideral». I, vosaltres, sabeu què feia la Corona d’Aragó fora de la Unió Europea?

Gaietà Mir

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s