Què és el Covid-19?

Què són, i com són els virus?

Un virus és una estructura microscòpica que no té vida, amb un nivell d’organització acel·lular, és a dir, sense cèl·lules. Els virus no tenen un metabolisme propi, ni capacitat de reproducció autònoma, fins hi tot hi ha qui considera que no són éssers vius.

Els virus són agents infecciosos, i per tant tenen l’habilitat d’infectar cèl·lules i l’utilitzen per a la seva reproducció.

L’objectiu dels virus no es eliminar l’individu al que infecten, ja que els és essencial per sobreviure, i per aquesta raó els virus comencen infectant una sola cèl·lula, i a mida que es repliquen n’infecten més augmentant així la producció de nous virus. Tot i que el seu objectiu principal no és produir la mort de l’individu, si no s’atura la infecció aquest fet és inevitable, ja que a mida que el virus es replica, les cèl·lules van morint i arriba un punt en que tot el conjunt deixa de ser viable. El temps que dura la infecció depèn del tipus de virus.

Tots els virus estan compostos per tres components principals. El genoma víric, és a dir, el conjunt de gens i per tant d’informació que conté el virus, l’àcid nucleic dels quals pot ser de dos tipus: ADN o ARN. Aquestes cadenes poden ser obertes o bé circulars. A més contenen càpsida, és una càpsula formada de proteïnes que protegeix el genoma víric.  El conjunt del genoma i la càpsida s’anomena nucleocàpsida. L’últim component dels virus es la coberta membranosa: aquesta és un tros de membrana que va per sobre de la nucleocàpsida formada per lípids, sucres i proteïnes de membrana i només la tenen els virus que infecten cèl·lules animals.

Quins tipus de virus hi ha?

Hi ha tres maneres de classificar els virus: segons la cèl·lula parasitada, segons la morfologia de la nucleocàpsida i segons el tipus d’àcid nucleic.

Si ens centrem en quina es la cèl·lula que infecten: pot ser un virus animal, si infecta a una cèl·lula animal, vegetal si infecta a una cèl·lula vegetal i un bacteriòfag o fag, si infecta a cèl·lules bacterianes.

Si mirem com es la seva nucleocàpsida distingim els següents tipus:

  • Virus icosaèdric: si te la càpsida en forma d’icosaedre.
  • Virus helicoidal o filamentós: format per filament en hèlix
  • Virus complex: si té forma d’icosaedre i helicoidal
  • Virus embolcallat: si té una membrana que l’envolta. En el seu interior tenen el material genètic en forma helicoidal o en una càpsida icosèdrica.

Per últim, si ens centrem en quin tipus d’àcid nucleic estan formats, poden ser. Ds DNA, és a dir, doble cadena de DNA,  o ss RNA(una única cadena de DNA).

SARS-CoV-2, COVID-19 (Coronavirus):

Els coronavirus són un conjunt de virus embolcallats de la família Coronavidae, que reben aquest nom ja que si s’observen a través del microscopi es pot veure que al seu voltant tenen una “corona” i això els fa fàcils de reconèixer. Dins d’aquest grup, trobem el SARS-CoV-2, el causant de la malaltia COVID-19 amb la qual avui en dia estem tan familiaritzats, a causa de la pandèmia que es pateix arreu del món actualment.

Tots els gèneres que s’inclouen en aquest grup són virus, el genoma dels quals està format per una única cadena de ARN amb polaritat positiva(+ssRNA) d’aproximadament 30.000 parells de bases, que donades les seves característiques presenta una gran semblança a l’ARN missatger de la cèl·lula hoste, és a dir la cèl·lula infectada.

Encara no se sap del tot com es replica el SARS-CoV-2, però se sap que la seva capacitat de transmissió és molt elevada donat que els humans no han desenvolupat immunitat.

Els coronavirus són un grup de virus que generalment infecten a animals, és per això que el SARS-CoV-2 va ser contagiat als humans a través d’un animal ja infectat.

Aquest és un virus que es transmet amb molta facilitat, ja que el contagi es produeix per contacte amb animals infectats o a través de secrecions de tos o esternuts que entren per els orificis com els ulls, el nas i la boca.

Una altra característica a tenir en compte és que té una fase d’incubació bastant llarga, d’uns quinze dies. Durant aquest període l’infectat no presenta símptomes, però es portador del virus i per tant pot transmetre’l fàcilment sense saber-ho.

El SARS-CoV-2 té la capacitat de infectar a tothom per igual. Tot i així no afecta a tots els grups amb la mateixa severitat. Hi ha grups que es consideren un factor de risc ja que aquest els pot causar molts problemes i per aquesta raó augmentar el risc de mortalitat.

Un dels principals factors que l’incrementen és l’edat. En majors de 80 anys és de l’14,8% i disminueix amb l’edat: 8% entre 70 i 79 anys; 3,6% entre 60 i 69 anys; 1,3% entre 50 i 59 anys; 0,4% entre 40 i 49 anys; 0,2% entre 39 i 10 anys i zero en menors de 9 anys. Hi ha molt pocs casos d’infecció en menors de 15 anys.

Un altre factor de risc és si la persona pateix alguna malaltia: sobretot si són malalties respiratòries o cardiovasculars. El risc de mort si estàs infectat pel virus però no tens cap altre factor és de l’0,9%, però pot augmentar fins al 10,5% si tens una malaltia cardiovascular prèvia. La diabetis, malaltia crònica respiratòria, hipertensió i el càncer també augmenten la taxa de mort en un 7,3%, 6,3%, 6,0% i 5,6%, respectivament.

La mortalitat també depèn del sexe: és més gran en homes que en dones (2,8% en homes enfront de 1,7% en dones). Es creu que això és degut a que els homes acostumen a fumar més que les dones i això afavoreix a que es desenvolupin complicacions i malalties respiratòries. una altra possibilitat seria que això estigués relacionat amb la diferència en la resposta immunitària dels homes i les dones.

Aquest virus està afectant a tot el món en general donat que es considera una pandèmia. El primer cas en humans es va donar a la Xina, però donat a la seva àmplia capacitat de reproducció s’ha escampat amb facilitat per la resta de països. Tot i així, avui en dia hi ha alguns països, no més de quinze, on no hi ha casos reportats, com ara Corea del Nord i Sudan del Sud.

En tot el món hi ha un total de 737.233 casos confirmats, dels quals 155.889 han superat la malaltia, mentre que 34.508 no s’han recuperat i han mort a causa de la infecció vírica. Els nombres a Espanya són 85.199 casos, 16.780 recuperats i 7.424 morts, col·locant al nostre país en el tercer amb més casos confirmats.

Actualment, hi ha diversos països que han pres mesures per aturar la propagació del virus i es troben en un estat de confinament total o parcial. És necessari aturar el virus i es per això que a dia d’avui els científics estan buscant una solució i d’aquesta manera acabar amb la pandèmia.

Segons els experts només hi ha dues possibles solucions: crear un antiviral o bé una vacuna. els antibiòtics quedarien descartats ja que només serveixen per a aturar una infecció per bacteris.

Els antivirals i les vacunes s’utilitzen en fases diferents de la malaltia. els antivirals, s’administren quan ja es té la malaltia per tal de tractar-la. Per tal de frenar-ho, bloqueja algunes de les proteïnes que permeten l’entrada del virus a les cèl·lules. D’aquesta manera es disminueix la capacitat d’infecció del virus i d’aquesta manera ajudem a que el sistema immunitari pugui actuar.

L’altra forma de frenar l’expansió del vius seria desenvolupar una vacuna. Les vacunes són preparacions per al sistema immunitari de l’individu, per tal de pugui generar anticossos per tal de que si l’individu s’infectés el sistema immunitari pogués identificar-lo i poder respondre de manera més ràpida i efectiva. Les vacunes contenen formes debilitades o mortes del microbi o virus, les seves toxines o alguna de les seves proteïnes de superfície.

Actualment arreu del món s’està treballant en trobar una vacuna eficaç contra aquest virus. Es creu que els xinesos ja l’han trobat. Tot i així, el procés per a que es posi en funcionament no és tan senzill com sembla. Cal seguir un seguit de procediments per tal de veure la viabilitat de la vacuna: cal fer un assaig clínic, passar una sèrie de controls sanitaris, que aprovin la vacuna els de sanitat…. i per últim treure-la al mercat i que es subministri arreu. Normalment, aquest procés triga al voltant d’uns  dos anys, tot i així calculen que si tot va segons el previst podrien tenir-la llesta en uns 10-11 mesos.

Anna Cardona i Laia González

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s