Ningú ens prepara per això

A principis d’any -març, abril, maig i juny- ens vam trobar en aquesta situació molt desagradable a causa del covid19. Ens vam haver d’adaptar ràpid al confinament i a les classes telemàtiques, ja que va ser de sobte que ens van enviar a tots els alumnes i professors a casa, però, per sort, tot va anar bé i vam poder seguir fent classes fins a final de curs. L’experiència ens va servir per aprendre a actuar quan ens puguem tornar a trobar en una situació similar.

Després d’un mes d’escola, ens toca viure una experiència semblant. Cada vegada que un alumne resulti positiu de coronavirus després d’haver-se fet la PCR caldrà quedar-se a casa confinats des de l’últim dia que es va veure a la persona amb el virus: 10 dies per a aquelles que, un cop feta la prova, resultin negatives. I 14 per a les que resultin positives. Òbviament cal poder fer bé el curs perquè ens encamina cap a la selectivitat i a les posteriors carreres universitàries, però el primer és la salut i no ens la podem jugar. Per tant, l’experiència viscuda a principis d’any ens ha de servir per millorar de cara al futur.

Per una part ens pensàvem que estar confinats ja havia passat i per tant, que el nombre de contagis del virus havien anat disminuint. Però això no ha estat així, de fet, cada vegada hi ha més contagis i més població que pateix la malaltia. Però realment te n’adones de la importància que té ser responsables per no agafar el virus quan et toca viure-ho en primera persona. És molt estressant i preocupant patir la malaltia però, d’altra banda, gràcies a això aprenem a ser encara més responsables, a prendre les precaucions adequades i a ser molt més prudents a l’hora de fer determinades accions que potser fèiem en condicions normals.

És un virus que afecta de maneres molt diferents a la gent, i pel que ens toca a nosaltres -els adolescents de segon de batxillerat de l’escola Claret- no som als que més afecta ja que les persones amb major risc de patir-ho són la gent gran i persones de qualsevol edat que presenten altres problemes de salut, com ara; infeccions de salut cardíaques o pulmonars, sistema immunitari debilitat, obesitat o diabetis. Per això, a l’escola cal prendre les mesures adequades per tal de no portar després el virus a casa, sobretot a aquesta gent que pateix més. Des de l’inici de curs es prenen precaucions perquè això no passi, a l’escola: s’han instal·lat gels hidroalcohòlics a totes les aules, taules i cadires assignades per a cada alumne i a primeres hores del matí es fa revisió de temperatures a tots els qui entren al centre.

Tot i ser una situació desagradable per a tothom -alumnes, professors i familiars- cal que ens ho prenguem amb positivisme i de la millor manera possible. És qüestió de dies el fet de poder tornar a la nova normalitat i nomes ens cal paciència.

Podem pensar què la pandèmia que ens ha tocat viure és una de les pitjors coses del món. Però al llarg de la història han passat coses pitjors i tot hem sabut arreglar-ho d’alguna manera o d’una altre. Per sort, ha aparegut al segle XXI i no cent anys enrere. Imagineu-vos que els hagués tocat viure això a la societat del 1920? Com s’ho farien per fer classes si no és presencialment? És un tema que dóna molt per parlar i podem estar agraïts que la societat en la que vivim és una avançada tecnològicament.

En definitiva, ningú ens prepara per això però disposem de les millors condicions per tirar-ho endavant, i per això cal col·laboració per part de tothom.

Fet per: Gemma Torras

Curs: 2n de Batxillerat A

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s