QUADERN DEL VIATGE ALS PIRINEUS

Els raigs de sol m’acaronaven la cara a través del vidre. M’havia oblidat de córrer les cortines.  L’olor de pluja s’estenia a poc a poc per la nostra habitació. Quan el meu cos es va situar a l’espai, vaig prendre consciència d’on em trobava. Vaig identificar un so rutinari, provinent de l’altre costat de l’estança. Les meves amigues ja s’havien despertat. Vaig aixecar-me lentament, prenent-me el meu temps. La sensació que recorria el meu cos era estranya. No estava gaire acostumada a dormir fora de casa. Aquella melancolia barrejada amb emoció reflectia la meva intriga, que faríem avui, el segon dia del viatge als Pirineus. 

Mentre em rentava la cara i les dents vaig pensar en el dia anterior. La primera impressió que vam tenir de l’aparthotel va ser variada. A mi personalment la simple idea de tenir una habitació per nosaltres em va entusiasmar tant, que no vaig poder formar una idea realista de l’espai. Vam passar la tarda entre tirolines i rocòdroms, tornant a gaudir, jugant. Tot i estar cansades, a la nit no vam poder dormir. Per nosaltres, era realment sobrecollidor el que havíem fet, tornar a viatjar després de molt de temps reclots a la ciutat. 

L’esmorzar va ser dinàmic i divertit, entre riures i anècdotes del dia anterior. Ens vam sorprendre al saber que podíem triar l’esmorzar, hi havia molta varietat per escollir. Després, vam tornar a les habitacions a rentar-nos les dents i preparar-nos per la primera activitat del dia: ràfting. Quan ens ho van comunicar els professors, tots vam exaltar-nos; la majoria no n’havia fet mai (inclosa jo). Les meves amigues i jo vam passar-nos el camí cap al lloc on faríem l’activitat entre xiuxiuejos nerviosos i suposicions sobre com seria fer ràfting. 

Un cop vam tenir els vestits de neoprè posats, tot va ser diferent. He de reconèixer que una lleu emoció de pànic em va paralitzar, però després dels ànims d’alguns professors em vaig tranquil·litzar. El primer contacte amb l’aigua va ser realment aterridor, entre la gelor de l’aigua i els nervis. Al cap d’uns minuts tot eren rialles i crits de diversió. Vam aconseguir dominar mitjanament la barca, gaudint així del joc que s’havia convertit per nosaltres.

El dinar i la tarda van passar volant. El temps s’havia evaporat tan ràpidament, que en un tancar i obrir d’ulls estàvem a l’aigua un altre cop. Personalment, vaig gaudir més fent barranquisme. Suposo, que perquè ja havia agafat pràctica, i vaig perdre la por amb experiència. 

Després de la dutxa, va venir el sopar, i més tard vam fer un passeig. Feia fred, i lleu ventada, però com que portàvem un jersei s’estava bé. Allà, enmig del no-res, va haver-hi una cosa que em va cridar l’atenció: el temps. Sembla curiós que davant de tanta natura i tantes coses fetes en un dia, el que més m’emocionen fos el silenci. Vaig aprofitar per reflexionar. 

El pas i la percepció del temps varien molt en funció del teu estat en el moment, les teves emocions, el que has fet, el que no has fet, si has somiat, si has vist a qui estimes, si tens pressió, si no en tens… Aquestes coses ens determinen tant, i es troben tan interioritzades dins nostre que no arribem a adonar-nos-en compte. Quan passem temps entre deures, feina, presses i mal humor el temps se’ns enganxa com si ens volgués ofegar, i  és allà quan deixem de valorar-ho tot. Deixem de notar la pluja, els detalls, els somriures, els nervis, la calor del sol… Ens oblidem de viure el moment, i ens centrem tant a arribar al futur que ens perdem el camí. 

I va ser en aquell moment, mirant a la lluna, quan vaig decidir que faria tot el possible per quedar-me gaudint l’ara.

Text escrit per: Judit Audina Toldrà, 3r ESO B

Aquest matí ens hem aixecat molt d’hora, potser massa pel meu gust. Ni més ni menys que les 7 en punt. Tot i així, ha valgut la pena perquè les meves companyes d’habitació: l’Alba, l’Emma i la Júlia i jo hem arribat les primeres al restaurant de l’hotel i hi havia bufet lliure. He esmorzat com una reina, ous ferrats, suc de taronja, dos croissants, xistorra i torrades amb mantega i melmelada.

Un cop els nostres estómacs estaven ben plens i contents, hem marxat per agafar l’autocar i fer la primera activitat del dia. Després d’uns 20 minuts a l’autocar, xerrant amb el meu acompanyant de seient i amic Pau i escoltant música amb els meus auriculars hem arribat al poble. Allà vam començar el passeig de senderisme, amb el guia i el grup de l’autocar. El camí no era gaire difícil però bastant llarg. Tot i així se m’ha passat molt de pressa i m’ho he passat molt bé, ja que hem estat jugant al joc de les cançons amb la Pili i l’Alejandra, una començava la tornada d’una cançó i les altres l’havien de continuar.

A l’acabar l’excursió vam tornar als apartaments per dinar. Després de menjar molt bé un altre cop i fer un petit descans hem procedit a fer la següent activitat. Tocava fer tirolines, una de les meves activitats a l’aire lliure preferides. Aquestes però, no eren com les de naturpark, però eren boniques igualment. Hem arribat i un cop ens han posat els arnesos i fet una breu explicació de com anava a ser el funcionament, hem anat per feina. Les dues primeres tirolines eren realment espectaculars, amb una altura i llargada bastant gran. Tirant-me per elles va ser entre divertit, increïble i passant por. Un cop ens vam tirar tots dos cops per cadascuna hem anat a l’última. Aquesta no era tan alta, de fet ni tan sols es podria dir que era alta. Estava a 1 metre i poc del riu. Per tant, no ha sigut que diguem fàcil. Les primeres persones l’han passat sense cap problema, ni una gota d’aigua. Aquí bé l’anècdota graciosa la qual recordaré d’aquesta sortida: en fer-la jo m’he mullat sencera, una caiguda impressionant directa al riu. Tot rialles, però a mi no m’ha fet gaire gràcia… Per sort les tirolines estaven al costat dels apartaments així que just després he anat a l’habitació i m’he dutxat i canviat. Quin dia…!

Text escrit per: Lucía Holiguín, 3r ESO B

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s