HERÀCLIT I ELS CANVIS (REFLEXIÓ PERSONAL)

Unes de les idees principals d’aquest autor, per no dir la més important, són els canvis. Com tot al nostre voltant sempre està canviant i mai és permanent. Nosaltres inclosos.

Per poder portar aquest terme aquesta reflexió em basaré en una frase d’aquest autor i la connectaré amb la meva pròpia experiència per poder explicar-la.

“Entrem i no entrem en els mateixos rius. Som i no som”.

Els rius en aquest cas, seran el meu país d’origen, Veneçuela. Jo vaig sortir del meu país fa molts anys i en un futur tornaré a entrar. Però ni el meu país serà el mateix, ni jo tampoc, m’explico.

La Veneçuela d’avui en dia no és la mateixa Veneçuela de fa set anys. Tant objectivament –hi ha hagut canvis polítics, socials…– com subjectivament. Que és el que ens porta al següent punt.

La jo d’avui en dia, no és la mateixa que l’Andrea de fa set anys. He crescut i he madurat. La meva mentalitat no és la mateixa i els meus pensaments i opinions, tampoc. Per tant, si torno a Veneçuela ja no la percebré de la mateixa manera i no pels canvis que tingui aquesta. Sinó perquè la meva nova realitat no me li permetrà veure de la mateixa manera que quan me’n vaig anar.

Per exemple: si jo tinc un bon record de Veneçuela en aquest moment, potser si torno, la meva opinió canviarà. Perquè la Veneçuela recordada no és la que és en l’actualitat. I això que estic tornant al mateix país i qui està tornant és la mateixa persona, és a dir, jo

Nosaltres no controlem el temps, en realitat, aquest ens controla a nosaltres. Perquè aquest no para mai i ho vulguis o no aquest passa. A mesura que creixem, que passa el temps i vivim, guanyem experiència i aprenentatges que ho vulguem o no, ens canvien sigui per a bé o a malament. Perquè no totes les experiències que vivim són bones. El punt és que canviarem al llarg de la nostra vida i amb els llocs passa igual. En un país neix i mor gent cada dia, els polítics canvien, les infraestructures, la natura… El món gira i funciona i mai para. I això, porta canvis. Perquè fins i tot, la més mínima decisió que fas en el teu dia a dia comporta un canvi encara que no ho notem.

Per tant, per finalitzar, tornem a la frase:

“Entrem i no entrem en els mateixos rius”. Jo entraré al mateix territori del qual vaig sortir. Però el país no serà mateix. L’aigua –la gent, els polítics, les infraestructures…– ja ha corregut.

“Som i no som”. Jo soc Andrea ara i era Andrea fa set anys. Per cap de les dues és igual. Ni els seus pensaments, punts de vista, objectius, opinions, maduresa, percepcions de món o aprenentatges.

Els canvis són constants i inevitables tal com diu Heràclit. Perquè res és per sempre.

Fet per: Andrea Izaguirre Blanco, 2n de Batxillerat B

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s