-EL PACIENT ZERO-

LA PESTA NEGRA DE 1665.

El pacient zero, per qui no ho sàpiga, és la persona que s’infecta primer en una epidèmia. En tota epidèmia és molt important descobrir on es va originar. En definitiva, conèixer el pacient zero per poder fer-li front.

Per altra banda, quan parlem d’una epidèmia sovint se’ns ve al cap una cosa “gran”, però a vegades, la cosa s’origina de la manera més simple. 

La gran pesta negra de Londres del 1665 va ser una gran epidèmia que es va originar bàsicament per una tonteria, una falta d’higiene, molt típica de l’època. Va provocar la mort entre 70.000 i 100.000 persones a Anglaterra, i més d’una cinquena part de la població de Londres.

Goody Philips, un dia com qualsevol altre de desembre va trobar un ratolí inert pel fred a casa seva. Ella va decidir agafar-lo amb les mans nues i tirar-lo al carrer, sense pensar més en el tema, es va fregar les mans amb el davantal i va continuar amb les seves responsabilitats. Cal destacar que la família Philips era més aviat pobre. 

Poc després, Goody Philips va començar a fer-li mal el cap i a sentir un dolor a les extremitats i a l’esquena. Els símptomes van anar agreujant-se fins al punt que es va veure obligada a estirar-se al llit.

Els seus fills es seien al seu costat i intentaven no distreure-la explicant-li el que havien escoltat a la ciutat de Londres, on vivien. La ciutat bullia amb especulacions sobre el significat d’una terrible senyal que havien localitzat en el cel nocturn. Des de novembre, a la nit es veia un cometa i tot el món coincidia en que presagiava mals futurs, creien que Déu els castigaria perquè el rei Carles II havia perdut el seu favor. Ella es va adonar que sempre que hi havia una coronació venia la pesta, i feia quatre anys que Carles II regnava i no havia passat res. Al dia següent, es va despertar i va veure un doctor que es preparava per fer-li una sagnia (mètode que consistia en fer un tall en el braç per extreure una quantitat important de sang per solucionar el mal d’humors). Degut a l’estat en que es trobava es va desmallar i mai més es va tornar a despertar. 

Al dia següent una veïna que va passar a preparar el cos, al treure-li la camisa va poder observar el cos ple de marques i cridant va assegurar que eren de la pesta negra.  Desprès de donar l’alarma van clavar amb claus i taules de fusta les portes i les finestres amb la família dins i van marcar amb pintura vermella una creu i un escrit que deia: «què Déu s’apiadi de nosaltres!»

John Graunt, un home que es va interessar pels informes de mortalitat, va ser conscient que s’aproximava un nou brot de la pesta.

Graunt va recopilar les actes publicades en els últims seixanta anys i va desmentir rumors falsos sobre la pesta, com que cada coronació venia seguida d’una epidèmia de pesta. Però aquest no va ser el major descobriment: ell va trobar la manera de predir la arribada d’una nova pesta i després va documentar el fet en un llibre.

BIBLIOGRAFIA

PETERS, Marilee: El paciente cero, Madrid: Siruela, 2016.

https://es.wikipedia.org/wiki/Gran_peste_de_Londres (consultat el 11 d’octubre de 2021)

MÍRIAM ÁLVAREZ, 1r de Batxillerat C.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s