Copa Colegial Badalonès vs Claret

Prèvia

El partit que es jugarà a La Plana de Badalona és un ‘matx’ que els Llops esperen amb ànsies. Ens remuntem al 2019, a l’última semifinal que va haver-hi, en el mateix pavelló i contra el mateix equip els Claretians es van deixar l’ànima però no van aconseguir el bitllet a la final.

El Claret està més fort que mai! #Kikeneta

La “Kikeneta”, una paraula que es porta escoltant pels passadissos del Col·legi Claret des que van aconseguir el bitllet a vuitens de final i des d’aquell moment no han perdut. 

Els Llops venien d’un partit molt competit on van guanyar d’1 punt, i el jugador més destacat per part dels blanc i blaus va ser Edu Hernández, que casualment jugava el seu primer partit suant la samarreta Claretiana.

Per part del Badalonés el jugador més sobresortint del seu planter és Mario López,  més conegut com a El hombre Yeti, un sobrenom que li donen els seus companys de classe. Ell és el màxim anotador i rebotejador del campionat col·legial i també comparteix equip amb el nostre jugador Edu Hernández al Sant Josep de Badalona.

Una petita curiositat abans de començar amb la crònica és que a fora del pavelló badalonenc abans de començar el partit hi havia ni més ni menys que Ricky Rubio, jugador de la NBA a Cleveland Cavaliers, que ara mateix està lesionat dels lligaments creuats del genoll.

Crònica:

El cinc inicial per part del conjunt claretià sortien amb: Sergi Carrasco, Oriol Brunet, Victor Diaz, Edu Hernández i Jofre Ariño. 

Per part del conjunt badaloní sortien amb: Miquel Llompart, Alan Muñoz, Mario López, Pol Orellana i Felipe Montero.

Els dos primers minuts de partit van portar el comandament el conjunt vermell, el Badalonès, a causa d’uns triples inicials que feien que s’avansesin en el marcador. Però, la resposta de l’equip blau va ser infranquejable, gràcies a Hernández, Carrasco i Díaz van capgirar el marcador a falta de cinc minuts de l’últim amb un 6-7. Cal remarcar, que el MVP de la competició, Mario López, va estar completament anul·lat gràcies  a la defensa zonal plantejada per Kike Gros. 

La cirereta del pastís la posava Víctor Díaz al minut 14, que marcava màximes al partit: 16 a 25. Badalonès no ho veia clar i Xavi Riera volia parar una vegada per totes la sagnia. Timeout i sonora arenga: o tallaven ja el vessament enrere o les passarien molt canutes. Ja es van adormir contra Aula a primera ronda col·locant-se 11 a baix, ja es van fer una migdiada al primer quart versus Bon Soleil i avui els estava passant el mateix. Feia la sensació que podien donar molt més, tot i que Claret estava realitzant un partit immaculat. A la tornada, un carro dels de Badalona amb parcial de 6 a 2, ia vestidors. El marcador global era de 22 a 27: Claret seguia donant la sorpresa davant dels clars favorits.

Ja al tercer acte, Carrasco seguia anotant cadascun dels tirs lliures que podia, però ningú podia parar a Miquel Llompart i Mario López, que començaven a agafar confiança i a sumar rebots. A cada tir que Llompart no ficava, hi havia el totpoderós ‘Home de Yeti’ per capturar capturar el rebot o fins i tot anotar. Però el partit no estava ni de bon tros sentenciat. De fet, Claret continuaria remant, després de rebre un parcial en contra de 9 a 0, els Llops confiaven ara els seus atacs a la dupla Hernández-Díaz. Jugadors del Sant Pep i del Cornellà respectivament, Hernández i Díaz posaven el fre al Badalonès i tallaven el rush dels de Garcia, que afrontarien el darrer assalt amb un favorable 38 a 33.
El que estava clar és que, passés el que passés, en aquests darrers vuit minuts els visitants estaven fent un esforç sense precedents. Cap entès en bàsquet hagués apostat un duro al fet que la colla claretiana arribaria amb opcions reals de triomf en aquest últim i darrer període. Però allà estaven, disposats a saltar per última vegada a la pista lluent de La Plana i a menjar-se el món. Amb un quintet fantàstic, els blanc-i-blaus afrontaven un últim quart en el què Carles Espinosa i Felipe Montero resultarien letals. Tant en atac, com especialment en defensa, els Dimonis estrenyien les femelles i s’encomanaven als esmentats jugadors per continuar obrint bretxa al matx. Un triple d’Espinosa quan faltaven dos minuts per al tancament queia com un gerro d’aigua freda a la graderia dels Llops, que es portava les mans al cap. Ho havien tingut a tocar, però els de Badalona havien tornat a reaccionar al moment clau. Amb 49 a 42 finalitzava el parit, un resultat totalment vàlid perquè el Badalonès accedís a la seva tercera final en la història de la Copa Col·legial Barcelona.

Escrit per: Albert Bonet, Eduard Hernández, Joan Adell i Pau Bespín


 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s