Entrevista Joan Perdigués

Avui entrevistem a Joan Perdigués, ex professor de l’assignatura de química de l’etapa de batxillerat del col·legi que ha iniciat la seva etapa de jubilació aquest any i ens concedirà una entrevista per saber una mica més d’ell, l’etapa en la que ha exercit com a docent en el Claret i de la seva vida com a jubilat.

Quin període de temps comprén el temps que has estat en el món de l’ensenyament?
Si la memòria no em falla, he sigut docent de l’escola com a mínim des de l’any 1981, és a dir, que ho he sigut per 39 anys.

Vas arribar mai a imaginar-te alguna vegada que exerciries durant tants anys a l’escola?
A primera vista, sí que pensava que aquesta seria l’escola en la que passaria la major part de la meva carrera, ja que en els temps on vaig inserir-me en el món laboral la feina havia de durar-te bona part de la teva carrera professional, i així ha sigut en el meu cas.

Quan vas començar a treballar a l’escola, ho vas fer com a professor de química o imparties altres assignatures?
Vaig començar a treballar a l’escola com a professor de química en el que ara seria l’etapa de batxillerat, però en aquell moment també estava impartint classes de ciències naturals a 1er de BUP, que equivaldria al que seria el curs de 3er de la ESO. No obstant, l’assignatura de química era la que més pes tenia. El més curiós és que jo no soc químic, sinó que soc biòleg, però poc a poc vaig arribar a desenvolupar els coneixements de química suficients per poder impartir classes de química de manera totalment natural.

Com et sents ara que t’has jubilat ? T’has tret un pes de sobre ? I com has omplert aquest temps lliure que ara se t’ha generat?
Com primer de tot em va arribar la prejubilació, va ser en aquella etapa on vaig adonar-me de veritat dels canvis que comportaria la meva jubilació, així que en el moment d’abandonar definitivament la meva vida laboral potser no va suposar un canvi tan dràstic. És més, fins i tot es podria dir que he abraçat aquesta jubilació. Ara el meu temps de lleure que ha passat a ser la majoria del meu temps el dedico o a realitzar activitats rutinàries o la dedico a la meva afició preferida: la música. Escoltar música i analitzar-la en profunditat sempre ha sigut un dels meus passatemps més practicats. No obstant, la música que escolto és la dels meus temps, però també m’entretinc escoltant música catalana d’actualitat, com ho seria la del grup Dr.Prats.


Abans d’entrar com a docent de l’escola, havies exercit com a professor en algun altre centre o havies tingut algun altre ofici?
En el moment on em vaig convertir en professional de l’ofici de la docència, vaig entrar com a professor en el Col·legi Claret i des de llavors fins l’any passat vaig estar exercint-hi com a docent. D’altra banda, abans de ser professor de manera professional jo ja havia estat exercint com a professor des dels 14 anys en cursos d’estiu on l’alumnat era més ben poc.

Com t’hagués agradat que et recordessin els teus alumnes?
Tot i que no és una pregunta a la que li hagi donat moltes voltes, si que m’agradaria que se’m recordés com una persona implicada en el meu ofici i que els meus alumnes ho notessin en les meves classes, és a dir, que la meva passió per la química i l’ensenyament es veiessin reflectits en la meva feina.


Quines van ser les teves majors alegries i tristeses tan a dins com a fora de l’aula durant els teus anys com a professor de l’escola?
La major part d’alegries i tristeses en la meva carrera professional sempre s’han donat en la meva relació amb els alumnes i les seves famílies. Sempre m’he considerat un home sensible en aquest àmbit i el que passava sempre m’ha afectat de manera especial.

Quina era la part que més t’agradava de l’escola, ja sigui un espai, moment del curs…?
Sense cap mena de dubte, el laboratori sempre l’he trobat un espai que el podia considerar com a meu i sempre m’hi he sentit còmode preparant i donant classes en aquella sala.

Has tingut períodes com a docent fora de l’etapa de batxillerat? Si es així, t’has hagut de replantejar i adaptar els teus mètodes d’ensenyament?
Sí, he impartit classes a 3er de la ESO, però també eren classes de química. Com sempre he tocat la mateixa franja d’edat, compresa entre els 14 i els 18 anys d’edat, més o menys la metodologia sempre era la mateixa. No obstant, vaig ser cap d’estudis de batxillerat durant un període de temps bastant extens a l’etapa de batxillerat, i al reprendre les classes a la ESO si que vaig haver de replantejar-me el meu mètode d’ensenyament ja que el canvi generacional era notable.

Moltes gràcies Joan pel teu temps, ha sigut un plaer per a l’escola comptar amb un professor tan capacitat com tu i el col·legi sempre t’admirarà i et recordarà.

Fet per: Tomás Heredia, Martí Gil, Andrea Izaguirre i Aina Carulla.

Curs: 1r de Batxillerat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s