ENTREVISTA A PERE CASALDÀLIGA 

Després de veure la pel·lícula sobre Pere Casaldàliga, un claretià que fa uns mesos ens va deixar, ens hem adonat que va ser un gran personatge que ens hagués agradat conèixer. Per tant, ens hem imaginat una hipotètica entrevista en la què li preguntem per aspectes personals i fets que van marcar la seva vida:

-Bon dia, Pere, benvingut a EntrevistemCAT, com està?

– Bon dia, estic molt bé i molt agraït de poder ser aquí amb vosaltres.

-Gràcies a vostè!

– Si no et fa res, parlem de tu a tu siusplau.

-Cap problema! Per començar, ens agradaria saber com ets, és a dir, quins són els principals trets del teu caràcter?

– Jo em considero una persona molt humil i sempre disposada a ajudar a qui ho necessita. Simplement em fa feliç veure els altres contents i per això dedico  la meva missió a millorar la vida de tothom, sobretot dels qui més ho necessiten.

-Quin és el teu principal defecte?

– Com tota persona no sóc perfecte, però intento corregir les meves debilitats. Per destacar-ne un diria que sóc molt impacient, quan veig una injustícia necessito que canviï ja, el més aviat possible, cosa que a vegades és pitjor a la llarga.

-Per què vas decidir anar a Brasil, sabent que a la Ciutat del Vaticà la teva vida seria més fàcil i no tindries tant perill?

– Jo aquí estic molt bé, com he dit, el que jo vull és ajudar la gent i aquí hi ha molta feina a fer encara. Sento que al Vaticà no puc fer res per canviar la situació de llocs on es passa fam i la qualitat de vida no és bona, per això prefereixo seguir en el Mato Grosso.

-En algun moment t’has plantejat fer una altra missió que no fos a l’Amèrica-llatina?

– No m’importaria anar a l’Àfrica o a altres països on les condicions no són les millors, però aquí al Brasil ja he connectat amb molta gent i m’agradaria poder acabar la missió que he començat. No els puc abandonar després de tot el que hem lluitat.

-Canviant de tema…Què detestes més que res? 

– Sens dubte les persones sense empatia, que no pensen en els altres. No suporto els que fan el que volen sense pensar en els altres, sense tenir en compte el fet que si algú mor per tal d’aconseguir terres o els seus objectius polítics i econòmics, com està passant en el Brasil actualment.

-Ara ens agradaria preguntar-te sobre un tema molt personal i potser estrany, però que ens ho han demanat diverses persones: com t’agradaria morir? I com t’agradaria ser recordat?

– Carai! Això sí que no m’ho esperava… Per agradar no m’agradaria morir, voldria seguir ajudant any rere any aquí fins que la igualtat es consolidés, però si hagués de dir alguna forma et diria que lluitant contra aquella gent sense escrúpols que mata persones innocents cada dia. Vull deixar clar que no soc partidari de la violència, em refereixo a lluitar d’una forma pacífica.

Respecte a la segona pregunta, m’agradaria que em recordessin per tot el que ja he anomenat, per aquesta lluita contra les desigualtats per tal de poder assegurar d’una vegada per totes els drets humans fins ara inexistents al l’Estat de Mato Grosso. 

-Ens podries explicar alguna experiència dura que hagis viscut?

– En general tota la vida al Brasil és complicada. Quan vaig arribar em va impactar molt la normalitat amb què tractaven la mort. Allà era normal que dia rere dia morissin persones assassinades o bé de gana. Un dels fets més durs va ser la malària, que va matar a moltes criatures acabades de néixer, això em va marcar molt personalment.  

– Com t’ha afectat i canviat això de veure tantes morts?

– Les primeres experiències eren molt fortes i no entenia com podien morir tantes persones. Com ja he explicat, la gent del poble ho havia normalitzat, però jo m’hi negava, de manera que vaig intentar ajudar a tothom amb els meus coneixements i recursos. Veure les coses que jo he vist no és fàcil, però em va ensenyar a valorar la vida i les persones del meu voltant. També em va impulsar a seguir lluitant per aconseguir la missió que a tants amics els hi havia costat la vida.


-T’agradaria compartir alguna experiència que recordis amb afecte?

– Precisament  està relacionat amb la darrera pregunta. Com et deia, quan vaig arribar em vaig trobar amb molts cossos d’infants que havien perdut la vida per la malaltia de la malària. Una de les coses que més recordo amb afecte va ser poder portar medicaments per curar-los, perquè per fi les mares van poder veure els seus fills créixer. Les seves cares d’emoció i paraules d’agraïment em van commoure. 

– Què creus que fa a una vida exitosa? Qualificaries la teva com a tal?

-Aquest terme és molt relatiu, per a mi l’èxit depèn del que et proposis. L’objectiu d’una persona pot anar des de ser “l’estrella de Hollywood” fins a simplement ser feliç amb el que tens. En el meu cas, és fer tot el que he dit;: lluitar per la igualtat de condicions al Brasil i per una vida millor dels seus habitants. Sé que aquesta lluita no només depèn de mi, però si ajudo a consolidar aquest objectiu crec que sí que podré considerar la meva vida exitosa.

-Per acabar, aquesta pregunta la fem a tots els nostres convidats: quin és el teu lema? 

Bàsicament jo penso en la Pau dia a dia, com sempre dic: mentre hi hagi persones aturades, migrades considerades il·legals, pobres o empobrides… no hi haurà democràcia. Tampoc pau. Penso que la democràcia és un privilegi, i la llibertat també. La pau és fruit de la justícia. La llibertat i la democràcia neixen de la justícia comunitària. Les crisis que vivim (pandèmia, ecològica…) no tenen sortides individuals.

Moltes gràcies Pere, per acompanyar-nos en un dia com avui. Esperem que la teva missió al Mato Grosso segueixi endavant i et desitgem tota la sort possible.

Fet per: Natàlia Llorens, Arlet Lombarte, Marina Martínez i Àfrica Vilà.

Curs: 4t d’ESO.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s