DENTS DE LLEÓ – RESSENYA I TREBALL CREATIU

RESSENYA

DADES BIBLIOGRÀFIQUES

TÍTOL DEL LLIBREDents de lleó
AUTORESLaura Aldabó, Adriana Bacardit, Arlet Mollà i Mònica Xifré
NOMBRE DE PÀGINES183
ANY D’EDICIÓ2013
EDITORIALBaula

INTRODUCCIÓ

El llibre Dents de lleó és el resultat d’un treball de recerca de la Laura, l’Adriana, l’Arlet i la Mònica, totes estudiants de 4t d’ESO que van decidir investigar sobre el recorregut d’un llibre. Després de cercar sobre el tema, van decidir dur-ho a la pràctica i entre les quatre, van escriure una novel·la. En un principi, no tenien en ment publicar-la, però l’èxit de l’obra davant el professorat les va animar a exportar-la al mercat editorial. 

RESUM

La història està narrada des de quatre punts de vista diferents: els punts de vista de quatre amigues de divuit anys que conviuen gairebé com germanes. Són la Mariona, la Sira, la Beth i la Txell, cadascuna amb una personalitat que les fa especials. No obstant les diferències, totes quatre tenen un objectiu comú: superar la malaltia de la Mariona, un càncer de fetge que amenaça en posar fi a la seva vida. És evident, però, que no totes ho viuen de la mateixa manera. La Sira decideix compartir la desgràcia amb el seu xicot, en Marc, un noi de caire simpàtic que fa el que sigui per fer feliç la seva companya. La Beth, d’altra banda, encara que també està en una relació, no veu convenient compartir la tristor amb el seu noi. Hi ha també la Txell, l’amiga més vergonyosa qui des del principi del llibre rep notes d’un admirador secret. I per últim, la Mariona, qui evidentment és la que ho té més complicat. A l’inici se la veu poc afectada, però a mida que la història avança, es revelen moltes de les seves dificultats, una d’elles, la quimioteràpia. 

COMENTARI CRÍTIC

Dents de lleó està escrit amb un vocabulari fàcil i quotidià, fet que facilita la comprensió de la història. La descripció de les escenes és elaborada i detallada i permet posar-se a la pell dels personatges i sentir moltes vegades el que ells senten. A més, les situacions que tracta són habituals al nostre dia a dia i permeten reflexionar i sentir-nos un personatge més de la història. Creiem, a més, que és important tractar aquests aspectes perquè son essencials pel desenvolupament d’una societat. Cal estar conscienciats de temes com el maltractament i les malalties, i cal adonar-se que, d’un dia per l’altre, les nostres vides poden fer un gir dràstic i canviar-ho tot per sempre. 

La novel·la relata la trajectòria dels diferents personatges i com s’enfronten als problemes que es troben. És interessant veure com davant d’una adversitat són capaços de fer un canvi per adaptar-s’hi i fer de la seva vida una de més fàcil, o si més no, una de suportable. S’ensenya al lector que tot és possible, i que, encara que a vegades pensem que tot està perdut, no sempre és així.

Hi ha personatges que ens alliçonen alguna moralitat. La més notable és la de la Mariona, que decideix fruir el poc temps que li queda de vida fins l’últim moment, sabent que deixar el tractament elimina tota possibilitat de sobreviure. La Beth ens demostra que no hem de deixar-nos trepitjar pels altres, perquè tothom té un valor que no pot menysprear. També la Txell ens dona una lliçó: ens encoratja a tenir valor per defensar els amics i les persones que estimem. En Pol, que pren com a prioritat la felicitat de la Mariona, ens fa veure com actua algú per una persona a qui estima de veritat: Ell sap que si s’enamora de la Mariona, serà més difícil superar la seva probable mort, però creu que val la pena i així ho fa. Per últim la Sira, qui aprèn a gaudir de les coses sense la necessitat de companyia de ningú, és a dir, que sap viure per sí mateixa. 

Com tots els llibres, però, no és del gust de tothom. No obstant això, aquest té una essència que agrada a la majoria. Creiem, de tota manera, que és més possible que en gaudeixin els adolescents, sobretot els qui els agrada la lectura lleugera.

I tot té el seu costat arriscat; el fet que la història sigui narrada des de tants punts de vista pot confondre el lector. Hi ha vegades que no se sap ben bé qui relata cada episodi, perquè, encara que a l’inici de cada capítol es digui qui ho fa, quan la lectura avança és fàcil confondre’s. 

CONCLUSIÓ

Creiem que aquesta és una obra realment encertada per un públic jove com ho som nosaltres, alumnes de 4t d’ESO. És un llibre completament comprensible i fàcil de llegir, ja sigui perquè no és gaire extens o bé perquè les històries que conta enganxen al lector i alleugereixen la lectura.  

Hi ha personatges que ens alliçonen alguna moralitat. La més notable és la de la Mariona, que decideix fruir el poc temps que li queda de vida fins l’últim moment, sabent que deixar el tractament elimina tota possibilitat de sobreviure. La Beth ens demostra que no hem de deixar-nos trepitjar pels altres, perquè tothom té un valor que no pot menysprear. També la Txell ens dona una lliçó: ens encoratja a tenir valor per defensar els amics i les persones que estimem. En Pol, que pren com a prioritat la felicitat de la Mariona, ens fa veure com actua algú per una persona a qui estima de veritat: Ell sap que si s’enamora de la Mariona, serà més difícil superar la seva probable mort, però creu que val la pena i així ho fa. Per últim la Sira, qui aprèn a gaudir de les coses sense la necessitat de companyia de ningú, és a dir, que sap viure per sí mateixa. 

Com tots els llibres, però, no és del gust de tothom. No obstant això, aquest té una essència que agrada a la majoria. Creiem, de tota manera, que és més possible que en gaudeixin els adolescents, sobretot els qui els agrada la lectura lleugera.

I tot té el seu costat arriscat; el fet que la història sigui narrada des de tants punts de vista pot confondre el lector. Hi ha vegades que no se sap ben bé qui relata cada episodi, perquè, encara que a l’inici de cada capítol es digui qui ho fa, quan la lectura avança és fàcil confondre’s. 

Fet per: MARIA RODRÍGUEZ, CARLA ISERN, JÚLIA MUÑOZ i PAU ORTÍ.

Curs: 4t ESO

TREBALL CREATIU

MONÒLEGS DE DUES PROTAGONISTES

Mariona:

Abans que la meva vida em canviés per complet a causa del càncer, anava “tirant la canya” a qualsevol noi que em sembles atractiu. Les meves amigues se’n reien de mi ja que no parava de lligar, i jo m’ho passava bé sense compromisos amb ningú. 

Quan em van diagnosticar la malaltia, les meves prioritats van canviar dràsticament. Ja no tenia ganes ni forces per estar pendent dels nois. Però en l’amor ja sabem que quan menys t’ho esperes és quan passa. 

Una tarda qualsevol vaig anar a prendre un cafè per passar temps amb mi mateixa i evadir-me de tots els problemes que m’envoltaven. I en aquell instant va aparèixer el Pol. Des d’aquell moment vaig saber que era el meu primer amor. Em va convidar a un croissant i, de mica en mica, me n’adonava que estant amb ell tot millorava. No vam deixar de parlar durant hores, i vam quedar per al dia següent. Conèixer el Pol va ser de les poques coses que em va donar forces per seguir lluitant contra el càncer. Ell em va fer canviar el meu punt de vista sobre l’amor, mai no havia sentit res igual fins que va aparèixer. Sense adonar-me’n era un dels pilars que em sostenia dia a dia. Per a mi només existia el Pol, instintivament em vaig deixar de fixar en els altres nois com acostumava a fer abans. Donat que el Pol havia patit una experiència semblant a la que jo estava vivint, em va recolzar i em vaig sentir més còmoda ja que podia parlar obertament amb algú que realment m’entengués. La possibilitat  que la malaltia acabés amb mi m’espantava cada vegada més pel fet de perdre’l.

Beth

El Roger sempre havia estat el “crush” de totes les nenes de l’escola, era alt, atractiu i tenia moto, la fantasia de tota adolescent. A mi el que realment em va captivar va ser la seva atenció cap a mi i el fet que jo li agradés. 

Vam començar a sortir i tot anava perfecte, érem l’enveja de tothom. Fins que la història va fer un gir inesperat, va començar a ser una relació tòxica on ell em dominava i em deia el que havia de fer en tot moment. Va començar sent una cosa puntual i es va acabar convertint en rutina. Al principi eren petites baralles i jo no li volia donar importància però a poc a poc van anar a més fins al punt d’arribar a la violència. Tot això em va fer adonar-me que les meves amigues tenien raó sobre el Roger i que, si de veritat m’estimava tal com ho deia, no em faria mal d’aquesta manera. Vaig intentar perdonar-lo i convèncer-me a mi mateixa que era bona persona i que ell estava passant per un mal moment, però que ho acabaríem superant junts. 

Fins que vaig esclatar, ja no podia més! No només em maltractava sinó que em feia sentir inferior i cada vegada em feia més petita al seu costat. Un dia, el Roger i jo vam dormir junts, després d’una de les nostres baralles, ell volia arreglar les coses i per això em va preparar un sopar romàntic. L’endemà tot anava bé, semblava com quan vam començar a sortir. Ell va baixar a buscar l’esmorzar, i mentre estava a baix em vaig posar guapa, quan va pujar em va veure vestida amb una faldilla massa curta segons ell i va començar a cridar-me i a dir-me de tot fins que em va llençar a terra i em vaig quedar immòbil. Per a mi això va suposar un punt i final a la nostra relació. 

Per molt que ho escoltem a les noticies, mai pensem que ens pot acabar passant a nosaltres. L’amor ens cega i ocultem els problemes intentant sempre veure la part bona.

Fet per: JÚLIA OLÀRIA, GINA FERRER, JANA VICENT i HELENA SUBÍAS.

Curs: 4t ESO

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s