HEROÏNES O RES, LA NOSTRA CRÍTICA

Estem acostumades a preguntar a una mare que acaba de donar llum: és nen o nena?, a veure la roba, els lavabos, les activitats esportives… classificades en home i dona. Però ens hem parat a pensar si tothom se sent inclòs en aquestes dues categories o si podem fer alguna cosa per canviar-ho? De ben segur que els directors, el càsting i tot l’equip darrere de la obra “Heroïnes o res” sí que ho van fer. Personalment ens va agradar molt el missatge que volien transmetre,  l’actuació i el fet que l’escola ens portés a veure-la.

Aquesta és l’obra a la qual vam assistir tot 4t d’ESO fa unes setmanes. L’obra és un crit al progrés i l’acceptació. Parla d’un grup de joves que vol segrestar el públic d’un teatre important per presentar la seva obra amb la finalitat de denunciar la societat opressora en què vivim, que simbolitzen metafòricament amb uns taurons. Es tracten molts temes com el feminisme, la inclusió de persones amb discapacitats, el gènere no binari, l’homosexualitat…I la intenció de tot l’equip és donar repercussió entre els joves a aquests temes que són polèmics tant al Congrés dels Diputats com a la nostra aula. 

Tendim a negar-nos al canvi i a l’evolució, a ser egoistes i només defensar les causes pròpies. Però cap causa afecta només a un col·lectiu: ens pensem que com més drets tinguin algunes persones menys en tindran d’altres? Doncs no és així, la història sempre ha sigut lenta i ha fet dues passes endavant i una enrere per aconseguir drets i llibertats, però mai no s’ha aturat. Som joves, som la nova generació, i hem de fer tot el possible per facilitar la vida a la següent. Potser tot això del llenguatge inclusiu ens sembla una cosa desconeguda i innecessària, però no ho és. L’escola és un àmbit amb molta pressió social, on ets jutjat per com vesteixes, com et pentines, com et maquilles…I tots seríem més feliços sense tanta pressió, sense estereotips, ni límits que et marquin la personalitat, però hi són. Es diu que la igualtat de gènere, de raça, de sexualitat i identitat sexual ja existeix, i moltes vegades es titlla d’exagerada, pesada o histèrica a qui ho nega. Però són simples dades que ho demostren, simples fets que vivim dia a dia i que són impossibles de passar per alt.

Només sortir de l’obra la gent comentava el seu punt de vista i en molts casos se sentia que no havien acabat d’entendre el desenllaç. Des del nostre punt de vista, era força clar el missatge que volien fer arribar al públic: ens falta encara molt de camí per arribar a la total igualtat i llibertat. 

FET PER: Jana Vicent i Helena Subías.

CURS: 4t d’ESO C

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s